LA MEVA HISTÒRIA
COM VA COMENÇAR TOT
De molt petitona ja sentia una forta connexió amb la Natura, els animals, i els boscos, i així vaig decidir estudiar Veterinària pensant que aquí integraria tot el que jo buscava: coneixements i Natura. Després d’uns poquets anys a la Clínica vaig entrar en crisi i vaig tirar cap a la part de recerca en malalties desateses. Dedicant-me a la Ciència vaig aprendre molt de com es construeix el coneixement, vaig poder fer-me moltes preguntes i contestar-les de forma creativa al laboratori. Durant molt de temps vaig sentir que era com un joc.
Però llavors vaig ser mare i les regles del joc van canviar. Ja no podia publicar amb la mateixa intensitat que els meus companys, no volia dedicar-li tantíssimes hores perquè hi havia una criatura a casa, els meus interessos havien canviat, i sentia que no sabia res de ser mare! Al principi vaig sentir que hi havia alguna cosa que no estava bé en mi, com si hi hagués una obligació de ser exactament la mateixa d’abans. I aquí van venir moltes preguntes: Per què era tan difícil fer-ho compatible? Perquè les dones amb les quals treballava només parlàvem de maternitat en grupets petits, com si això no travessés tota la nostra experiència? Perquè no ens sentíem orgulloses de ser mares??? I vaig començar a llegir, a llegir molt sobre maternitat, dones, patriarcat, etc
Vaig seguir a la Ciència durant un temps, però al meu ritme, i vaig tenir dues criatures més. Ja havia fet teràpia durant el meu primer embaràs per posar una mica d’ordre dins meu (potser ja intuïa el que em vindria després, jeje), i quan va néixer el meu tercer filli i la intensitat es va multiplicar per 1000 vaig començar a anar a un grup de mares. I aquí va començar tot. Em va explotar el cap. Era entrar en aquell espai cuidat per la terapeuta, i totes ens deixàvem per fi descansar: rèiem, ploràvem, fèiem exercicis de consciència psicocorporal, ballàvem... I vaig aprofundir, aprofundir tant que finalment vaig començar la formació de tres anys com a Terapeuta Corporal.
ELS CANVIS VITALS QUE EXPERIMENTEM LES DONES SON INVISIBILITZATS I, PER TANT, NO PODEM CUIDAR-NOS, NI VIURE AMB ALEGRIA ALLÒ QUE NO NOMBREM
El cervell de les mares presenta canvis estructurals com a mínim fins a 6 anys desprès del Part
(Martinez-Garcia et al. 2021)
El meu camí i la criança de les meves tres criatures m'ha portat a una revolució interna que ara vull expressar i donar forma en aquesta teràpia que ofereixo per acompanyar a dones en els seus canvis vitals.
Durant tots aquests anys, ara ja farà 14, he anat aprenent, formant-me i practicant diferents disciplines i recursos que m'han ajudat a retrobar-me i connectar-me profundament amb MI. I vaig adonar-me que anava d’això, de tornar a UNA MATEIXA, d'habitar el nostre COS, on es troba la brúixola que ens ajudarà a saber el que és bo per nosaltres, i per les nostres criatures si en tenim, i a tornar a sentir-nos profundament vives.
La criança segueix sent intensa, molt intensa, però em sento feliç, més present, disponible, sentint-me més coherent entre el que penso, sento i faig. I desitjo que juntes, puguis sentir-te així tu també.
Contactem
Posat en contacte amb mi per poder acompanyar-te en aquest trosset del camí