Reflexió sobre el TEMPS en les criatures

Les sortides de casa durant molt de temps han estat molt i molt caòtiques. Amb 30 coses pendents a l’últim moment, els nenis nerviosos, moltes baralles,...

Vaig observar que  les formes de gestionar i viure el temps pels meus petits era molt diferent entre ells: Tinc el que vol arribar el primer per no perdre's res, el que s’enfada segur cada cop que hem de marxar, i el que s’enreda a fer coses fins que de cop s’adona que no va ni vestit per sortir.

Aquests patrons de vegades els mantenim de grans, però D’on venen? Què signifiquen?

El temps pot representar moltes coses a les nostres vides, però una d’elles és la seva simbologia amb l'autoritat. En el meu cas, jo arribava sistemàticament 30 minuts tard a les cites, pensant que era un tema de no saber “calcular” el temps que em quedava per fer les coses. Fins que vaig adonar-me que era una resistència a fer el que em deien. Havia estat tant “bona nena” de petitona que l’única manera de reivindicar el meu espai, el meu poder, era arribar quan jo volia, i castigar una miqueta també als meus pares, jeje. Però, era el que jo volia de veritat? O més important, el que jo necessitava? I aquest patró va mantenir-se anys!

El fet de saber això de mi mateixa va fer veure les sortides de casa meva d’una manera molt diferent. Vaig parar, mirar més enllà del que passava i vaig donar temps, molt temps a qui ho necessitava, més autonomia a l’altre, i més presència al que li calia.

Com vius tu les sortides de casa? T’agradaria que miréssim què està passant en el vostre cas perquè no siguin relaxades?